- Com ha estat la teva experiència com a Picaporta?
Quan ens van oferir la proposta de participar a A-porta jo vaig acceptar de seguida i quan em van dir que s’havia d’anar porta a porta picant els veïns a mi em va fer dubtar pel fet de ser musulmana perquè moltes vegades la gent es queda amb el pitjor de la nostra cultura. Potser perquè a vegades tenim mala imatge o perquè potser es pensen que estem venent alguna cosa o que el que volem es recollir signatures per a qualsevol fi. Per això al principi vaig tenir aquesta por.
Però finalment i sorprenentment no he tingut cap tipus de problema en el porta a porta, des del primer dia m’ha anat molt bé. A part de què al barri hi ha molta gent marroquina, etc. Però des de la primera visita que he fet m’han obert la porta sense cap problema i l’acollida ha estat molt bona, inclús m’han ofert té i pastes perquè eren també marroquins … (somriu). També he fet visites a llars que eren d’aquí. I en general he tingut de tot, gent amable, simpàtica, gent que et deia que no li interessava potser pensant que era algun engany… però sí hi ha hagut portes obertes, no moltes perquè algunes estaven absents, tot i que algunes vegades hi anàvem a les 21h i encara a aquella hora i havia gent que estava treballant. A mi m’agrada el contacte amb la gent.
- Has trobat algun cas que t’hagi impactat especialment?
Una de les llars que vam visitar eren d’estrangers que tenien molts pocs recursos per a pagar les factures, buscaven un pis de lloguer i estaven en una situació molt complicada. Això personalment t’afecta. Quan anem nosaltres a fer-los aquestes xerrades a ells els dona esperança, tot i que a les nostres mans no tenim la clau de tot però està bé perquè escoltem les seves queixes i la seva situació en general.
- Tot i que hi ha casos en què no els podeu arribar a resoldre la seva situació perquè no està a les vostres mans, també n’hi ha que sí els ajudeu, com són aquests casos?
Sí, sí, els hem ajudat en les factures d’aigua, llum i gas, els hem explicat les opcions que tenien d’estalvi, o sobre el bo social, o com passar-se a una altra companyia més barata, i a d’altres els hem derivat a serveis socials si estaven molt malament, on després han concertat cites.
- Com ha estat la rebuda de la majoria dels veïns i veïnes?
Ens hem trobat casos que fins i tot pel carrer ens deien que havien seguit els nostres consells i que els havien reduït les factures de subministraments bàsics i estaven contentes. O me’ls trobava pel carrer i els demanava per les gestions. El fet de ser nosaltres també del barri ha generat molta confiança entre els veïns i veïnes. També penso que a la llarga hi haurà més obertura de portes. Una dona que quan vaig picar el timbre de casa seva no em va obrir, dies després em va deixar entrar a casa seva quan em va veure al portal i em va reconèixer com a veïna. Va ser molt bonic, em va explicar tota la seva vida, a mi això m’agrada perquè era una dona que viu sola, el marit havia mort feia poc… i em va explicar totes les coses que feia, és una dona gran molt activa.
També vaig trobar una parella gran que vivien a un cinquè sense ascensor que havien de marxar del bloc perquè amb problemes de mobilitat el marit ja no podia sortir del pis.
- T’has trobat algun perfil predominant al barri que estigui en una situació més vulnerable?
El perfil més vulnerable amb què m’he trobat eren parells, amb i sense fills i gent gran.
- Creus que A-porta s’hauria d’estendre a més barris?
Sí, hauria de fer-se a tot Reus perquè hi ha casos amb necessitats a tots els barris. Tot i que hi ha casos que hem visitat que sabien tota la informació, ens hem trobat amb llars que hem pogut ajudar sobre pobresa energètica. Inclús en altres casos es pot afegir un altre tipus d’informació, depenent de les necessitats de la persona que tinguis davant.